Vam informar-nos sobre què mengen els ocells per diverses fonts. Vam decidir què plantaríem tenint en compte la situación de l’hort i la factibilitat pel que fa el clima de l’estació. Vam decidir plantar arboç (arbustus unedo), de la família ericàcies, una planta que creix lentament i que no arriba a molta alçada.
El seu fruit és la cirera d’arboç, una baia rodona que fa aproximadament un centímetre, primer de color verd, després groc i ataronjat i finalment vermell, que és quan els ocells se’l mengen. Acostuma a sortir el fruit a l’hivern, un any després de que floreixi per primer cop. No només els ocells s’alimenten d’aquest fruit, ja que també alguns mamífers com per exemple els ratolins. Aquests animals actuen com a disseminadors de les llavors, cosa fascinant que ens permet observar la relació d’unes espècies amb altres dins de la naturalesa.
Així doncs, al rebre les plantes que va portar la Sílvia, les vam trasplantar al costat de l’hort a unes torretes força grans.
Al costat, una setmana més tard vam col·locar-hi unes menjadores amb pà sec, restes de taronges, fruits secs i cucs que vam treure de la descomposició, a dins d’unes xarxes per guardar fruita, amb foradets prou petits perquè no caigui el menjar però força grans perquè els ocells puguéssin posar-hi el bec sense quedar-se atrapats.
Però no hem d’oblidar-nos de la importantíssima i necessària per a tots els éssers vius: l’estimada aigua! Vam col·locar uns recipients grans plens d’aigua una mica més a munt d’on vam penjar les menjadores.
Una setmana més tard, vam col·locar-hi una caseta d’ocell que ens va proporcionar la Sílvia, per acabar de crear als ocells un lloc on es puguessin a sentir com a casa.
Vam demanar als professors del despatx del pis superior de la universitat, la finestra del qual dóna a la darrera part de l’edifici, on vam col·locar tot això, que ens avisessin si veien algun ocell acostar-s’hi. Ens vam marcar un horari d’observació d’un quart d’hora entre els quatre, que abarcava el matí i la tarda, per a observar si s’acostaven ocells. Vam cometre un error: vam descuidar-nos de les hores que surt i es pon el sol (no sempre és fàcil poder-hi estar a aquesta hora).
Van passar els dies i al novembre vacomençar a ploure en abundància. Sobretot desembre va ser un mes de l’any estranyament plujós. Això va dificultar la nostra observació i la possibilitat de que els ocells vinguessin a alimentar-se, ja que estarien resguardats a altres nius d’arbres. No vam tenir massa sort.
Tot i això, vam treure la conclusió de que quan es fan activitats d’aquest caire amb els alumnes, hem de plantejar altres alternatives per preveure problemes que puguin sorgir. Així doncs, vam pensar que als laumnes se’ls pot explicar el per què del que ha passat, quins factors influeixen en que un hábitat sigui adequat o no pels ocells i donar altres eines per a fer possible una observació per a cumplir els objectius proposats al projecte de l’hort, com per exemple fer possibles les observacions a altres llocs, com per exemple al Parc de Collserola, i obrir el bloc a informacions trobades pels alumnes sobre els ocells perquè posteriorment ho exposin als seus companys, fent-se efectiu l’aprenentatge i l’especialització sobre els ocells i l’hort. Així doncs, també és important analitzar la part positiva pel que fa el creixement de la planta.
